ENTREVISTES‎ > ‎

LA VINYETA (Josep Serra Pla)

8 d’ag. 2014, 5:38 publicada per Medi Ambient   [ actualitzat el 20 d’oct. 2014, 4:08 ]
A què és dedica la vostra empresa?
TARDOR-VINYES NOVES I VINYES VELLES-CELLER LA VINYETA

Ens dediquem sobretot al cultiu de la vinya i a l’elaboració del vi però també a tots aquells altres productes que surten d’una forma sostenible de la pròpia explotació. És un retorn al model tradicional de les masies on es feia una mica de tot. Intentem defugir del monocultiu imperant. La vinya s’alterna amb les oliveres, també amb alguna bosquina, sembrats i guarets. Això ens permet tenir feina tot l’any saltant de la collita del raïm a la de l’oliva. També fa que tinguem menys malalties i plagues als cultius. Tenim algunes gallines i ovelles per a la venda directa d’ous i properament formatge.  

Quins diries que són els trets distintius de la vostra empresa?
Segurament la joventut i la innovació. Vam començar el 2002 de zero. La meva família no ve del món de la vinya; els meus pares són carnissers. Això ens ha permès tenir un punt de vista diferent, més obert. No hem hagut de trencar cap corsé, només hem seguit el nostre instint. Els estudis agronòmics i mediambientals, sumats a un bagatge dins l’empresa familiar també han ajudat a teixir una finca amb personalitat pròpia. Ens apassiona la nostra feina i trobem en el dia a dia un munt d’idees de noves maneres de fer, nous productes i formats. En aquest sentit, no s’ha d’oblidar la importància del disseny en les nostres presentacions. El meu germà, Lluís Serra, amb el seu taller de disseny gràfic, el Senyor Estudi, és una peça cabdal. L’originalitat de les propostes s’acompanya d’un disseny en plena harmonia amb el projecte.

És complicat trobar compradors/ subministradors locals?
No som una comarca massa industrialitzada. El comerç i el turisme han eclipsat el sector secundari i en certa manera també el primari. Crec que caldria fer una reflexió institucional en aquest sentit. No estic pensant en intentar atraure grans multinacionals de la indústria pesada. Crec que la comarca té el talent de joves enginyers i tècnics que han de marxar a comarques més o menys llunyanes a la recerca de feina. Seria bo fomentar la indústria menuda, és a dir, aquella de tota la vida, la d’autoocupació o la de petit taller creatiu i artesà on la diferenciació és la clau.  

Si pensem en el vi, el vidre difícilment pot venir  de l’àmbit local però sí el suro. L’Empordà és de les poques zones del món on es produeix. Cal apostar per aquest sector tan local. Una indústria del suro forta fa que els boscos de l’Albera i de les Gavarres es mantinguin cuidats i es minimitzin els incendis. També s’ocupa molta mà d’obra local.  

Pel que fa al consum, els temps de crisi han ajudat a fer un viratge cap al producte local. Segurament encara estem lluny de la situació desitjada però el canvi ha estat important. S’entén que si no apostem pel producte local i no dinamitzem el nostre entorn més proper la riquesa emigra. Potser la crisi ens ha fet despertat del somni del nou ric.  

Esteu certificats?
Els nostres vins són DO Empordà i les nostres vinyes estan certificades en Producció Integrada i Ecològica. Més enllà d’una certificació intentem ser coherents amb el nostre discurs i la nostra filosofia. Crec que els certificats permeten acreditar allò que es diu perquè sovint és fàcil dir les coses però no ho és tant complir-les. També crec que les certificacions aj
CELLER LA VINYETA - VINYES VELLES
uden a millorar; és una autoimposició, més que una imposició dels nostres clients.  

Quan vau començar a treballar amb producte local/ecològic/etc? Què us va motivar?
Des de l’inici. No podem entendre el nostre model de negoci d’una altra manera. 

Quines avantatges té? I quins inconvenients?
Donar vida a l’economia local és una necessitat. Ser respectuós amb el medi ambient també. Allò que és bo pel nostre entorn econòmic i natural acaba essent bo per nosaltres. No oblidem que l’agricultura viu de la natura. A vegades hi ha qui ho oblida. Quan perdem de vista una cosa tan òbvia és quan no sabem què mengem, d’on vénen els aliments, com i qui els ha produït... és quan mengem carn de cavall sense saber-ho o quan la gent s’intoxica per un ús indiscriminat de pesticides.    

Alguns assenyalen que el producte local és temporal i finit. No crec que això sigui un punt feble. Hem de ser conscients que si volem menjar productes de qualitat, saborosos, naturals i saludables, no ho podem fer d’esquenes als cicles de la natura. Això ja ho sabien els nostres avis.  

La gent en té un bon coneixement d'aquests tipus de productes? Ho valoren?
Cada dia més. Hem viscut molts anys amb un penós complexa d’inferioritat. Hem d’aprendre encara dels nostres veïns francesos i italians. Sense orgull no arribarem mai a ser una país reconegut. Crec que la diversitat i qualitat del producte local és de primer ordre. Avui en dia tenim una cuina que rep elogis d’arreu. La cuina comença al camp.  

Què faria falta per incentivar-ne l'ús?
Seguir en la línia que estem. Tenim un sector agroalimentari molt professionalitzat, amb gent amb talent i oberta als canvis. Hi hagut un procés d’obertura. Els cellers obrim les nostres portes per a què la gent conegui de primera mà qui som i què fem. Altres sectors estan fent el mateix. Aquesta labor fa que la gent valori l’esforç que hi ha darrera la producció local. 

Quin producte ens recomanaríeu ?
Us recomano visitar *lavinyeta i descobrir aquest raconet de l’Empordà, la seva gent, el seu paisatge i també els seus petits tresors: el vi, l’oli, els ous, el vinagre, etc.
Comments