ENTREVISTES





En aquest apartat trobarem les entrevistes que anirem realitzant a productors, distribuïdors, restaurants.. de la comarca que treballen amb producte local i/o ecològic. Coneixerem a què es dediquen, els avantatges i inconvenients de treballar amb producte local, on el podem trobar, etc. Així com també hi trobarem informació de les iniciatives que s'estan portant a terme a la comarca.

Preparats d'ortiga i cua de cavall per una agricultura sense químics

7 d’abr. 2016, 2:38 publicada per Medi Ambient   [ actualitzat el 7 d’abr. 2016, 2:41 ]

El Sr. Menna Balaguer de Sentmenat, paleta jubilat, ens explica com fer purí d'ortiga i cua de cavall per tal d'evitar els productes químics a l'hort i fer uns cultius més sans i bons.

Purí d'ortiga per a les tomateres
En primer lloc, explica, cal collir curosament l'ortiga amb guants quan encara pica, ja que quan la planta floreix perd força. La millor temporada és de mitjans d'abril a final d'agost. Un cop recol·lectada es trosseja i s'omple un recipient que no sigui de ferro. Ell hi aboca també una mica de cua de cavall i dent de lleó abans d'omplir-ho amb aigua sense clor. La mescla, que cal remenar de tant en tant, ha de reposar d'11 a 21 dies. Passat aquest temps ja s'ha format el purí, i cal retirar el líquid format i guardar-lo. Quan s'hagi d'utilitzar el preparat caldrà diluir-lo amb aigua en una proporció d'1/20 (és a dir 1 litre de purí per 19 litres d'aigua). La durada d'aquest preparat és aproximadament d'un mes.

Infusió de cua de cavall per a diferents cultius

Ens recomana collir la cua de cavall entre juliol i octubre sense arrencar l'arrel. Primer de tot estenem la planta perquè s'assequi durant uns 15-20 dies sense que li toqui el sol. Un cop seca es pot guardar durant 3 o 4 anys. Per fer la infusió omplim una olla amb cua de cavall seca i hi aboquem aigua, ho posem al foc fins que arrenqui el bull. La deixem refredar fins l'endemà que la podrem guardar durant 6-8 mesos, sempre que no li toqui el sol, o aplicar directament. Això sí diluint-la amb una proporció d'1/30 (1 litre d'infusió de cua de cavall per 29 litres d'aigua). Aquesta infusió la podem utilitzar per a les cireres, pomeres, pèsols, faves, albergínies, pebrots, mongetes, alls, cebes, escarxofes, etc.


CELLERS D'EN GUILLA

23 de des. 2014, 3:56 publicada per Medi Ambient   [ actualitzat el 23 de des. 2014, 4:03 ]

En què consisteix el projecte dels Cellers d'en Guilla. Quins diries que són els vostres trets distintius?

Cellers d’en Guilla és un dels cellers més joves de l’Empordà. El Celler està dimensionat per a poder treballar amb produccions limitades, buscant la forma de treure la màxima expressió de les varietats pròpies de l’Empordà. Treballem les diferents varietats de la garnatxa: garnatxa blanca, garnatxa roja i garnatxa negre, de les quals elaborem vins blancs, vins negres, vins rosats i vins dolços. Estem especialitzats en la garnatxa roja, cinc dels nostres sis vins en porten. És un Celler orientat a l’elaboració d’un producte de qualitat. Produïm 50.000 ampolles entre vi blanc, vi negre, vi rosat i vi dolç. De les varietats de la terra, la vinya vella i un treball acurat en resulten uns vins honestos i representatius de l’Empordà.

Qui forma part del projecte?
Cellers d’en Guilla és un projecte fundat per en Martí Vallés i l’Assumpta Bohigas. El tècnic enòleg és en Jordi Esteve.

Teniu alguna certificació?
Estem en vies de certificació de Agricultura Integrada

Què us va motivar a treballar amb el producte local o ecològic?
Ens va motivar el treball de les varietats locals i el crear sinergies entre empreses de la zona

L'Alt Empordà és una bona comarca per aquest projecte?
Cellers d’en Guilla oferim producte local i de qualitat. Veiem es que hi ha una forta demanda de producte local i de proximitat.

Oferiu altres activitats des del Celler?
Oferim visites i tastos per descobrir el món del vi. També disposem d’un allotjament rural amb piscina privada. Per mes informació no dubteu en consultar-nos, trobareu més informació al web dels Cellers d'en Guilla.

SWING GOURMET RESTAURANT

16 d’oct. 2014, 4:06 publicada per Medi Ambient   [ actualitzat el 20 d’oct. 2014, 4:06 ]

Swing Gourmet Restaurant es defineix com un restaurant “bistronòmic”, què significa això?
El concepte “bistronòmic” ve dels mots “gastronòmic” i “bistró”. És una combinació de cuina creativa, elaborada amb producte de qualitat, en un ambient informal i proper i amb preus molt assequibles.

És complicat trobar clientela/subministradors ecològics o de proximitat a la comarca?
Cada vegada resulta més senzill trobar proveïdors de qualitat i ecològics a la nostra zona.

Teniu alguna certificació?
No disposem de cap certificació ja que treballem també amb producte d´altres zones per a la elaboració d´alguns dels nostres plats.

Quan vau començar a treballar amb producte local?
Des de l´inici de l´activitat hem treballat mà a mà amb els productors i distribuïdors de la zona. L´activitat empresarial va començar amb la Botiga Montserrat al centre de Figueres l´any 1972 i hem seguit la mateixa filosofia des de llavors en la resta d´activitats (el Càtering Montserrat, el Swing Gourmet restaurant i l´empresa de 5a gamma Gastrònoms).

Quines avantatges i inconvenients té?

Sempre hem valorat el contacte directe amb el productor i les sinergies que genera. Segons la temporada la varietat de producte queda una mica limitada a l´hora d´elaborar diferents menús.

La gent valora aquests tipus de productes?
En aquests moments trobem que es valora molt el producte de temporada, ecològic i de proximitat, per part dels clients estrangers. A nivell nacional no trobem que hi hagi tanta consciència envers aquest tipus de producte.

Què faria falta per incentivar-ne l'ús a la població?
Des de tots els establiments que tenim contacte directe amb el públic hauríem de col.laborar amb aquestes iniciatives per tal de difondre el producte de la nostra zona.

Quin plat/producte ens recomanaríeu?
La nostra oferta gastronòmica és molt dinàmica i varia constantment. Hi tenim sovint plats amb peix de la nostra costa (llotja de Roses, l´Escala...).

GRUP DE CONSUM LA BRESCA (Núria Sala)

23 de set. 2014, 3:27 publicada per Medi Ambient   [ actualitzat el 23 de set. 2014, 3:46 ]

Què és la Bresca?

La bresca es un grup de persones que vivim a figueres i pobles del voltant i que ens ajuntem amb l'objectiu de comprar productes ecològics i de proximitat de manera directa dels productors, per potenciar productes locals i mes econòmic, evitant intermediaris.

Des de quan funcioneu i cap a on aneu?
Vam començar a trobar-nos la primavera de 2013 i començar a funcionar operativament setembre 2013, després d'estar 5-6 mesos reunint-nos pensant com fer-ho, establint els criteris de funcionament, etc.

Actualment som 13 famílies i la idea és consolidar-nos a 25 famílies, així com també ajudar a que es creïn nous grups. Igual que nosaltres vam néixer o aprendre de Tramec, un altre grup de consum de Figueres que porta ja temps en funcionament. Ambdós formem part de Guaret una associació de cinc grups de consum de l'Alt Empordà que ens donem suport

Si alguna família està interessada en formar part del nostre grup pot obtenir més informació al web de la Bresca, enviar-nos un mail a labresca.cooperativa@gmail.com o venir directament a alguna de les nostres assemblees i t'explicarem com funcionem i et resoldrem els dubtes que tinguis sense compromís.

En què consisteix la iniciativa?
És un grup assembleari, participatiu i sense ànim de lucre. És a dir, ens reunim en assemblea per tal d'organitzar-nos i prendre decisions. Ens guiem per uns criteris bàsics que podem debatre, posar en dubte, criticar i fins i tot canviar, no són inamovibles.

Quin és l'objectiu?
El nostre objectiu és un consum més just, un consum responsable. Els criteris de consum tenen en compte tant el mètode de producció com els aspectes laborals. És a dir que prioritzem els productes ecològics, tradicionals, autòctons i provinents d'empreses petites i familiars, defugim de les grans explotacions de monocultius. TAmbé valorem que les condicions de treball siguin dignes per tothom i volem productes artesanals més que no pas industrials.

Els productes no sempre compleixen tots els requisits, llavors valorem en assemblea quin és el més adequat en cada cas.

Com us organitzeu?
Fem assemblees els dimecres per organitzar-nos i prendre decisions. Cada família és responsable del tracte amb un dels productors i els hi fem comandes setmanals, quinzenals, mensuals trimestrals i fins i tot anuals depenent del producte si és fresc, envasat... i del nostre interès. No hi ha una compra mínima obligatòria per família o per cap, depèn de les necessitats de cada casa. Però si que setmanalment fem comandes del grup que cal organitzar i repartir, aquesta feina es fa per torns de famílies.

Es fan prou coses a la comarca? Què faltaria?
No, no es fan prou coses. Falta recolzament de la pagesia convencional, institucional, econòmic i social. Cal valorar lo nostre i lo que tenim.

LA VINYETA (Josep Serra Pla)

8 d’ag. 2014, 5:38 publicada per Medi Ambient   [ actualitzat el 20 d’oct. 2014, 4:08 ]

A què és dedica la vostra empresa?
TARDOR-VINYES NOVES I VINYES VELLES-CELLER LA VINYETA

Ens dediquem sobretot al cultiu de la vinya i a l’elaboració del vi però també a tots aquells altres productes que surten d’una forma sostenible de la pròpia explotació. És un retorn al model tradicional de les masies on es feia una mica de tot. Intentem defugir del monocultiu imperant. La vinya s’alterna amb les oliveres, també amb alguna bosquina, sembrats i guarets. Això ens permet tenir feina tot l’any saltant de la collita del raïm a la de l’oliva. També fa que tinguem menys malalties i plagues als cultius. Tenim algunes gallines i ovelles per a la venda directa d’ous i properament formatge.  

Quins diries que són els trets distintius de la vostra empresa?
Segurament la joventut i la innovació. Vam començar el 2002 de zero. La meva família no ve del món de la vinya; els meus pares són carnissers. Això ens ha permès tenir un punt de vista diferent, més obert. No hem hagut de trencar cap corsé, només hem seguit el nostre instint. Els estudis agronòmics i mediambientals, sumats a un bagatge dins l’empresa familiar també han ajudat a teixir una finca amb personalitat pròpia. Ens apassiona la nostra feina i trobem en el dia a dia un munt d’idees de noves maneres de fer, nous productes i formats. En aquest sentit, no s’ha d’oblidar la importància del disseny en les nostres presentacions. El meu germà, Lluís Serra, amb el seu taller de disseny gràfic, el Senyor Estudi, és una peça cabdal. L’originalitat de les propostes s’acompanya d’un disseny en plena harmonia amb el projecte.

És complicat trobar compradors/ subministradors locals?
No som una comarca massa industrialitzada. El comerç i el turisme han eclipsat el sector secundari i en certa manera també el primari. Crec que caldria fer una reflexió institucional en aquest sentit. No estic pensant en intentar atraure grans multinacionals de la indústria pesada. Crec que la comarca té el talent de joves enginyers i tècnics que han de marxar a comarques més o menys llunyanes a la recerca de feina. Seria bo fomentar la indústria menuda, és a dir, aquella de tota la vida, la d’autoocupació o la de petit taller creatiu i artesà on la diferenciació és la clau.  

Si pensem en el vi, el vidre difícilment pot venir  de l’àmbit local però sí el suro. L’Empordà és de les poques zones del món on es produeix. Cal apostar per aquest sector tan local. Una indústria del suro forta fa que els boscos de l’Albera i de les Gavarres es mantinguin cuidats i es minimitzin els incendis. També s’ocupa molta mà d’obra local.  

Pel que fa al consum, els temps de crisi han ajudat a fer un viratge cap al producte local. Segurament encara estem lluny de la situació desitjada però el canvi ha estat important. S’entén que si no apostem pel producte local i no dinamitzem el nostre entorn més proper la riquesa emigra. Potser la crisi ens ha fet despertat del somni del nou ric.  

Esteu certificats?
Els nostres vins són DO Empordà i les nostres vinyes estan certificades en Producció Integrada i Ecològica. Més enllà d’una certificació intentem ser coherents amb el nostre discurs i la nostra filosofia. Crec que els certificats permeten acreditar allò que es diu perquè sovint és fàcil dir les coses però no ho és tant complir-les. També crec que les certificacions aj
CELLER LA VINYETA - VINYES VELLES
uden a millorar; és una autoimposició, més que una imposició dels nostres clients.  

Quan vau començar a treballar amb producte local/ecològic/etc? Què us va motivar?
Des de l’inici. No podem entendre el nostre model de negoci d’una altra manera. 

Quines avantatges té? I quins inconvenients?
Donar vida a l’economia local és una necessitat. Ser respectuós amb el medi ambient també. Allò que és bo pel nostre entorn econòmic i natural acaba essent bo per nosaltres. No oblidem que l’agricultura viu de la natura. A vegades hi ha qui ho oblida. Quan perdem de vista una cosa tan òbvia és quan no sabem què mengem, d’on vénen els aliments, com i qui els ha produït... és quan mengem carn de cavall sense saber-ho o quan la gent s’intoxica per un ús indiscriminat de pesticides.    

Alguns assenyalen que el producte local és temporal i finit. No crec que això sigui un punt feble. Hem de ser conscients que si volem menjar productes de qualitat, saborosos, naturals i saludables, no ho podem fer d’esquenes als cicles de la natura. Això ja ho sabien els nostres avis.  

La gent en té un bon coneixement d'aquests tipus de productes? Ho valoren?
Cada dia més. Hem viscut molts anys amb un penós complexa d’inferioritat. Hem d’aprendre encara dels nostres veïns francesos i italians. Sense orgull no arribarem mai a ser una país reconegut. Crec que la diversitat i qualitat del producte local és de primer ordre. Avui en dia tenim una cuina que rep elogis d’arreu. La cuina comença al camp.  

Què faria falta per incentivar-ne l'ús?
Seguir en la línia que estem. Tenim un sector agroalimentari molt professionalitzat, amb gent amb talent i oberta als canvis. Hi hagut un procés d’obertura. Els cellers obrim les nostres portes per a què la gent conegui de primera mà qui som i què fem. Altres sectors estan fent el mateix. Aquesta labor fa que la gent valori l’esforç que hi ha darrera la producció local. 

Quin producte ens recomanaríeu ?
Us recomano visitar *lavinyeta i descobrir aquest raconet de l’Empordà, la seva gent, el seu paisatge i també els seus petits tresors: el vi, l’oli, els ous, el vinagre, etc.

FIRA DE LA POMA DE "RELLENO" I L'HORTA DE VILABERTRAN (Elvira Duch dels XIPRERS)

5 d’ag. 2014, 4:53 publicada per Medi Ambient   [ actualitzat el 10 de set. 2014, 1:10 ]

En què consisteix la iniciativa? 
L'associació els Xiprers té com a finalitat organitzar la Fira de la poma de relleno i de l'Horta de Vilabertran. Vilabertran és un poble d'horta i antigament s'hi menjaven les pomes de relleno. Basant-nos en aquestes tradicions i per evitar que es perdin es fa aquesta Fira.

Passat i futur 

Fa tretze anys que es fa, els primers cinc anys la va organitzar l'associació de jovent “els merdissers” que van tenir la iniciativa, i ara l'hem continuat L´associació Els Xiprers.

La festa major de Vilabertran d'estiu, a l'agost, i la de setembre és l'època en que es feien les pomes de relleno. Al ser un poble tant proper a Figueres la gent venia caminant a menjar la poma de relleno a la fonda o al mig del ball. Fins i tot, hi ha gent que s´ho menja de segon plat. Tot i que a altres pobles de l Empordà se'n fan, la poma de “relleno “ de Vilabertran potser ha estat la més coneguda per la proximitat amb Figueres. 

L'horta de Vilabertran abastia els mercats setmanals de Figueres, abans cada casa tenia un hort i anava a vendre a Figueres. El paisatge típic de Vilabertran són els cultius arrecerats de la tramuntana pels xiprers. 

És per aquests motius que s'han ajuntat els dos productes a la fira. El futur es continuar organitzant la fira, perquè es un repte d'alt nivell. Posem al mercat unes 3.000 pomes, tot i que és un postre molt laboriós i molt llarg. A nivell de poble, volem seguir mantenint la fira, cal tenir en compte, però, que és fruit d'un esforç col·lectiu. Som fins a unes 50 persones que ho fem amb molt d'esforç i molta il·lusió.

Qui la porta a terme? 
L'associació els Xiprers, formada per voluntaris del poble, que té com a finalitat, com ja hem dit, la organització de la fira, així com també fem el programa. Ens reunim a partir de Santa Creu fins a mitjans de setembre que és quan es fa la fira. 

Després de 13 anys anem millorant la fira amb l'experiència adquirida i amb l'augment del patrimoni material, aquest és també un dels nostres objectius, anar millorant. Molts pobles fan pomes de relleno, però, per fer 3000 pomes cal una organització extrema, molta gent, molt de material i molta voluntat. No ho pots encarregar a un restaurant, cal seguir tot el procés, cal coure-les en una cassola, que facin xup-xup... Josep Pla deia: "La cuina com a art de lentitud, de paciència, de moderació, de calma, ha passat avall". Vilabertran recupera aquestes virtuts elaborant les pomes de "relleno"perquè el públic les assaboreixi. 

Quin és l'objectiu?
Mantenir viu un postre antic i donar-lo a conèixer al màxim de persones possible, posar la recepta a disposició de tothom i que la gent es pugui atrevir a fer-lo i posar a la venda les verdures de km 0 i producte de proximitat. Cal tenir en compte que no es el mateix menjar una tomata de Vilabertran que d'altres comunitats, és ben diferent. Cal posar en relleu el producte de proximitat.

Aquest productes els agrupem en una sola parada, són els dos productes estrella de la fira i es troben al bell mig de la fira a la Plaça dels Hortolans. 

Es fan prou coses a la comarca? Què faltaria? 
A l'Empordà hi ha moltes iniciatives per promocionar la comarca i els seus productes. A casi cada poble hi ha una fira. És molt important però que els organismes oficials donin suport a les entitats per poder seguir endavant, ja que no és fàcil. Cal tenir en compte que són esforços voluntaris. Cal que les administracions públiques donin suport a aquestes iniciatives per tal de mantenir l'esforç i la il·lusió de les persones que ho porten a terme.

S'ha perdut aquest postre típic? 
No s'ha perdut però ha minvat molt. A molts llocs de la comarca es parla de fer “relleno”, és una manera col·loquial de dir pomes de relleno. A les cases amb vàries generacions a les àvies els hi agrada fer-les, al jovent no perquè és molt laboriós. Vilabertran ha mantingut que la gent vingui a menjar-ne un o dos dies a l'any, tampoc no més perquè és un postre molt calòric. 

Quin és l'origen de la poma de relleno?
Es pensa que és del segle XVII o XVIII, ho estan investigant, cap a finals de l'edat mitjana. Aquest postre no es fa amb una poma qualsevol sinó amb la poma capçada o verda donzella. No és una poma de tardor, ve al mes de juliol principis d'agost. La gent en tenia als horts i quan hi havia misèria les mestresses de casa van començar a provar de menjar-les amb sucre, cuites... ja que aquesta poma és molt dura i menjada en cru no és bona.

Trobareu més informació al blog de les pomes de "relleno" de Vilabertran dels Xiprers.

FEM RURÀLIA (Àngel Planas)

1 d’ag. 2014, 4:23 publicada per Medi Ambient

A què és dedica la vostra empresa? En què consisteix la iniciativa?

Posar en valor la feina dels productors agroalimentaris per tal d'acostar-los al públic a través visites, tastets, cursos, tallers, maridatges, etc.

Quins diries que són els trets distintius de la vostra empresa?

La singularitat i la personalització. Intentem que sigui una experiència nova, un valor afegit no estandarditzat pel client, mai igual, que mai es repeteixi.

És complicat trobar compradors/ subministradors?

La nostra experiència amb els proveïdors és positiva pel que fa referència a la resposta, a la col·laboració i alhora de posar-nos en contacte per treballar junts. Pel que fa als clients fa poc que hem començat, vam començar a treballar el novembre de l'any passat i a ser operatius a nivell de públic el maig d'aquest any, esperem que vagi bé i funcioni el boca-orella.

Esteu certificats?
No, existeix una certificació en el nostre camp pròpiament. Treballem amb algunes empreses certificades però no necessàriament ho han d'estar. Per exemple en productes com la mel no hi ha regulació però es un producte amb un gran valor, pel manteniment de l'ofici, l'entorn, etc. Per tant busquem més la qualitat del productor que no la certificació.

Quan vàreu començar a treballar amb producte local, ecològic... i perquè? Què us va motivar?
Venim del món del turisme. Ens va motivar lligar el treball i posar en valor l'expressió agroalimentària no només com a producte sinó com a manera de fer d'un territori. Aquesta voluntat no és només gastronòmica i/o agrícola sinó un punt fort per la imatge turística, tot el que ens aporta abans no arribem al producte. Sovint és una feina poc agraïda o desapercebuda, cal fer-la aflorar als visitants d'aquí o als estrangers. Igual que van a veure un museu o a fer un dinar és important que coneguin la feina que fa la gent.

Quins són els punts forts/febles?
El punt fort de la nostra activitat és la qualitat i la diversitat, té moltes possibilitats El punt feble és la dificultat d'arribar a l'usuari, al visitant. No està tant estructurat com el patrimoni natural, cultura o gastronòmic. Costa associar que un taller sobre embotits interessi als turistes.

La gent té un bon coneixement d'aquests tipus de productes? Ho valoren?

La gent ho coneix però no li dóna un valor com a cosa a fer, un cop ho descobreixen els hi agrada i ho valoren, té una bona resposta tot i que costa arribar al destinatari final. 8. Què faria falta per incentivar-ne l'ús? Propostes turístiques com a destinació dels recursos del producte primari, no només el consum, sinó tot el procés abans de consumir-lo, material imprès, fires, etc per tal de realçar-lo, ja que això et fa diferent a altres territoris.

Alguna recomanació?
Posen molta atenció a que no siguin coses recurrents, que tinguin valor afegit. Si s'ha fet una activitat no es repeteix, no sempre serà el mateix, posen atenció constant.

1-7 of 7